La
Fundació

Presentació

 -

La Fundació és un espai d'estudi, recerca i promoció del coneixement sobre l'àmbit del govern local i les comunitats autònomes. Amb l'objectiu de fer aportacions acadèmiques importants, la Fundació combina el treball d'investigació intern amb encàrrecs de recerca externa a persones procedents de les diverses disciplines de les ciències socials.

Quan, l’any 1986, es va constituir la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, els membres fundadors van voler fer constar, en l’escriptura de creació, una diguem-ne declaració de principis:

La recuperació de la democràcia i de l’autonomia ha suposat per a les institucions públiques de Catalunya una transformació radical. Les Lleis vigents i l’Estatut d’Autonomia han permès no tan sols el restabliment de la Generalitat de Catalunya, sinó també l’inici d’un canvi profund en el règim de totes les altres institucions i l’obertura d’un procés legislatiu de llarg abast i d’evident complexitat. Alhora, el reconeixement dels valors democràtics i del dret a l’autogovern han comportat que el poble de Catalunya esperi i reclami de les institucions que el representen la satisfacció de les noves necessitats i la resposta a nous reptes que sorgeixen incessantment. Així, doncs, a la dinàmica activa de la societat catalana s’afegeixen la transformació política de les institucions i la urgència que aquestes siguin capaces d’adaptar-se a les noves contingències i necessitats.

Aquests requeriments exigeixen, doncs, de les institucions públiques catalanes no sols una voluntat política decidida i clara sinó també un estudi profund i rigorós dels problemes que aquest procés comporta en els àmbits de les ciències jurídica, política, econòmica i social.

Tant la data de creació com el text esmentat més amunt, revelen prou bé les intencions de fons de la Fundació: tot just iniciada l’etapa de desplegament de l’autonomia catalana en democràcia, en ple procés de construcció institucional, la Fundació naixia amb la ferma voluntat d’ocupar un lloc en el buit acadèmic-institucional del país: ser un punt de trobada per acadèmics i especialistes en l’anàlisi del desplegament de l’anomenat Estat de les Autonomies i, en paral·lel, un centre d’estudis sobre la modernització, democratització i millora del govern local.

Els objectius eren ambiciosos i els equips de treball que es van crear, des de la mateixa Fundació o impulsats per aquesta, van respondre als reptes plantejats amb uns resultats notables: els informes anuals sobre les Comunitats Autònomes, informes especialitzats sobre l’administració de justícia, les corporacions locals, les anàlisis comparatives amb altres països i administracions d’arreu del món, etc. Les memòries anuals, presentades a les reunions del patronat de la Fundació, recullen els molts treballs, col·loquis, seminaris, trobades, publicacions, etc., fets al llarg d’aquests anys.

Però, per molt especialitzada que semblés la tasca de la Fundació, aquesta mai no ha perdut la seva vocació cívica, de servei al país. En primer lloc, perquè els seus patrons fundadors són institucions públiques; en segon lloc, perquè sempre, des de mateix any 1986, la Fundació va buscar l’empara, la col·laboració i la participació de totes les institucions del país, des de la Generalitat fins els ajuntaments. Bon prova d’aquest llarg i constant esforç és que, a data d’avui, podem dir que la Fundació, bé a través del seu patronat, bé a través dels seus projectes (Observatori de Govern Local, Consells Comarcals, Banc de Bones Pràctiques, anàlisi de la legislació local, etc.), s’ha convertit en un referent per a aquestes administracions.

La Fundació Carles Pi i Sunyer té dues singularitats que la fan una institució única i indispensable. En primer lloc, la seva tasca principal d’anàlisi, assessorament tècnic i acadèmic sobre la legislació que afecta el món local, la creació d’eines de treball per a la modernització i millora de l’administració local, les tasques associades en el món de la mediació, les bones pràctiques, l’ordenació territorial, etc., la converteixen en el principal centre de treball d’aquesta mena a Catalunya i, probablement, a la resta d’Espanya.

La segona singularitat és l’existència, dins de la Fundació, de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer, format per la documentació i publicacions que la família Pi-Sunyer Cuberta va llegar a la institució en el moment de ser fundada. Potser aquest fet ja hauria justificat que la Fundació rebés el nom que la presideix. Però hi ha un altre element, de caràcter més simbòlic, si es vol, que ho explica millor: Carles Pi i Sunyer, enginyer, escriptor, assagista, poeta, etc., va ser conseller de la Generalitat de Catalunya, alcalde de Barcelona i ministre del govern espanyol. És a dir, personalitza tot allò que vol ser la Fundació: un lloc on analitzar el funcionament de l’administració pública en tots els seus nivells i en totes les seves realitats territorials, de forma vertical (dels ajuntaments a la Generalitat) i en sentit transversal (de Catalunya a Espanya, la cooperació entre administracions territorialment diferents).

La Fundació va néixer amb la voluntat de servir al país, a totes les seves institucions, i cal dir que vint-i-set anys després de la seva arrencada ho ha aconseguit, s’ha consolidat com un espai d’anàlisi, estudi, treball, col·laboració i cooperació, únic en el seu gènere.